Poema

Recitar un poema és una de les moltes formes que hem utilitzat per perdre la vergonya al públic. Recitar un poema no és el mateix que llegir un text, o un conte, sinó què s'ha de fer d’una manera diferent, com per exemple amb més entonació per cridar l'atenció del públic.

Hem realitzat una activitat durant tres dies, on consistia en què cada alumne recitava un poema que havia escollit. Ja que era una activitat diferent a les que acostumem a fer, vam poder elegir nosaltres el poema, per així fer-ho més agust i amb més ganes.

  

El poema que vaig recitar, és el següent. Es diu "Primavera" i és del poeta Jeroni Zanné.

Primavera

La lluna dels camps florits clareja amb raigs d'argent;
la veu del rossinyol refila entre el brancatge;
remors del bosc dormint onegen pel fullatge,
i del grill sense repòs el cant se sent,
i el tebi alè del vent.

Llavors, de  viure amb goig, mira la nit sagrada,
i revisc extasiat, desperts els meus sentits,
pel baf  dels tarongers, verdosos i florits,
moguts pel bres de la nocturna airada
qui canta perfumada.

El cel se va aclarint.  Amb xerroteigs i cants,
records mig esborrats, flors i veus d'alegria,
se forma en l'espai gris la nova simfonia,
de ritmes per als joves bategants...
qui fan plorar an els vells i riure an els infants.

Per tal de conèixer les característiques de correcció, hem fet una autoavaluació del poema, per així reflexionar sobre cada aspecte de la recitació que ha fet un mateix. Per facilitar aquesta tasca, ens hem pogut gravar, i així, veient-ho diverses vegades, hem pogut omplir l'autoavaluació amb més precisió i facilitat. A continuació deixo la meva autoavaluació:

AUTOAVALUACIÓ RECITACIÓ

Alguns aspectes a tenir en compte per poder fer l’autoavaluació de la recitació:

Elecció del text: Vaig escollir aquest poema, no per ninguna raó en concret, simplement vaig buscar llibres de poemes a la biblioteca, i va ser un dels que més em van cridar l’atenció i em va agradar ja que parlava de la  primavera, és a dir, de coses alegres com per exemple els camps florits, el cant de rossinyol, les veus d’alegria, entre d’altres.

Expressió oral: L’expressió oral que vaig utilitzar en la recitació vaig trobar que va ser millor que altres cops al parlar en públic, ja que al saber-me bé el poema, em va sortir casi sol i no vaig tenir problemes, vaig poder expressar-me be.

Mirada: En el tema de la mirada, vaig intentar anar mirant a diferents punts, per no centrar-me en una persona, sinó anar mirant a tothom per igual. Però en algun moment, també mirava als professors o a algun punt de la classe on no hi hagués ningú per sentir-me més segura.

Veu: La veu la vaig notar segura, sense por i bastant tranquil·la, tot i així potser vaig anar massa ràpida per tal de voler acabar la recitació abans i això influencia a no vocalitzar del tot bé ni donar-li èmfasi en alguns trossos que s’haurien de remarcar més del que ho vaig fer. Tot i així, vaig intentar que la veu sigues clara i que s’entengués bé.

Postura: Principalment la posició del cos que vaig tenir va ser recte i sense moure’l gaire. De tant en tant em movia una mica, però ningun tic ni moviment en particular, majoritàriament bastant quieta.

Gesticulació: Com he dit en l’apartat anterior, la gesticulació no la vaig dinamitzar, no vaig gesticular segons el poema, sinó que els braços van estar quiets majoritàriament.

Control dels nervis: La veritat és que del control dels nervis no em puc queixar, ja que sempre em quedo sense paraules per els nervis i aquest cop em vaig sentir més segura i vaig controlar-los bé. Tot i poder notar-los per la rapidesa i per els altres aspectes.

Altres: Com he dit al principi, vaig escollir aquest poema perquè em va semblar maco, tot i així, quan vaig començar a aprendre-me’l vaig trobar que hi havia paraules complicades que a primera vista no m’hi havia fixat, tot i així, amb constància tampoc ha sigut molt difícil. I crec que ha sigut una activitat que tot i la vergonya de expressar el poema, a anat bé ja que és un pas per perdre els nervis, en el qual tampoc t’hi has d’estar molta estona.

La veritat és que molts cops m'havien fet estudiar un poema, però mai l'havia arribat a recitar davant de tota una classe. I l'experiència ha sigut positiva, ja que al ser un "text curt" i al ser tot memoritzat, és a dir, sense haver d’improvisar res, se m'ha fet més fàcil de recitar. Això em fa veure, que prefereixo memoritzar que improvisar, i aquest aspecte s’ha de millorar al llarg d'aquests anys, ja que no haurem de memoritzar les exposicions que farem, ni allò que explicarem. Gràcies a la recitació d'aquest poema, m'he donat més compte d'aquest aspecte que he de millorar. Tot i així, també crec que és important saber memoritzar i que els nervis no t'ho treguin de la memòria en el moment d'exposar-ho.

Tot i no agradar-nos aquesta idea en el primer moment que ens ho van explicar, mentres veiem als nostres companys fer-ho i veient que ho teniem que fer tots, poc a poc ens hem anat adaptant i perdent la vergonya. Trobo que és una bona activitat per realitzar, per així a part de guanyar confiança amb els companys, també ens culturitzem en aquest tema de poesia.